L'ou com balla

Bàsicament consisteix en colocar un ou buit damunt del raig d’una font i deixar que es mantingui a l’aire implulsat per l’aigua. El brollador està habitualment ornamentat amb tot tipus de motius florals, que a més eviten que l’ou caigui a terra.Si l’ou cau sobre l’aigua i no es trenca, torna a rodolar fins al raig i s’enlaira de nou.Si l’ou no es trenca durant tota la jornada es considera bona senyal de cara al cicle que comença.

Per a alguns savis aquest ritus és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continuu. Altres el veuen com un simple joc d’entreteniment propi dels temps de l’Edat mitjana. I d’altres associen l’ou amb el cos de Crist.
Com passa en l’àmbit dels significats, hi ha moltes teories respecte dels origens de tan curiosa manifestació. Una de les més esteses la situa a Itàlia, on un frare dominic va veure l’acte en un petit poble i quan es va traslladar a Barcelona va proposar de fer-ho a la Catedral. Altres versions parlen concretament de la ciutat de Nàpols, en temps d’Alfons el Magnànim on l’«uovo che danzava» era un pur entreteniment entre els cortesans.
Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, que estudiat els arxius del claustre, el ritual es va començar a celebrar a Barcelona l'any 1440. D’altres, menys científics, pensen que tot va sorgir d’un joc inventat pels cuidadors dels jardins del claustre, coneguts per les seves sorolloses oques.
Més enllà de la discussió sobre els origens, el que sí és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, únic lloc de tot el món on actualment es fa ballar l’ou.

Font

Jo vull un ordinador com el de Raúl

Extret d'Internet

Ahir vaig entrar a una botiga informàtica en el centre de Barcelona i vaig preguntar pel preu de "un ordinador com el de Raúl Reyes".

- I eixe qui és?, em va preguntar la dependenta amb cara de sorpresa i accent català.

- Com que qui? El cap guerriller eixe, a què van matar per allà en la frontera 'colombo-palestina'. Va ser un bombardeig de pare i senyor meu. Van arrasar amb mitja selva i el seu ordinador va quedar intacte.

Vaig traure un retall de periòdic que guarde amb cura en la meua bitlletera, ho vaig desplegar amb sumisc atenció i vaig començar a llegir amb el ritme d'un locutor de ràdio caribeny vingut a menys: "Es van usar 10 bombes GBU 12 Paveway II de 500 lliures, que van deixar cràters de 2,40 metres de diàmetre per 1,80 metres de profunditat. L'explosiu d'esta bomba pot ser guiat per làser, GPS o tecnologia intersensorial (INS). Esta bomba va ser molt usada durant l'Operació Tempesta del Desert, en Iraq. La majoria de les bombes va caure en l'àrea de dormitoris i d'adoctrinament del campament. Se van trobar vainilles de projectils 0,50 disparades per metralladores emplaçades en helicòpters".

Vaig doblegar el meu retall, ho vaig introduir novament en la bitlletera i li vaig dir, després de tot això:
- L'ordinador no sols va quedar intacte sinó que han trobat, sencer, els arxius dels meus documents, la Paperera de reciclatge, de Correus enviats, dels meus llocs de xarxa, Les meues conversacions amb Hugo, Els meus préstecs a Correa.... Què té un guerriller que no tinga jo?

La dona va començar a posar-se nerviosa
- Per què un ordinador meu, si s'estrella contra el sòl, estarà fos per sempre? O si li cauen tres gotes de cervesa en el teclat ja perdrà tots els arxius? Jo vull un ordinador com el de Raúl Reyes, pague el que tinga pagar.

La dona, que ja no sols no creia sinó que no entenia ni jota del que li anava dient, em va somriure amb la seua falsa somriure de venedora frustrada, va alçar la mirada sobre el meu muscle i va dir amb la seua veu lapidària.

El següent, per favor.