Quan penso en alguna cosa i no hi ha ningu al voltant ho faig en veu alta, fentel que coneixem com "parlar sol".
Per què? Crec que és una manera d'establir una conversa amb mi mateix, amb el jo més profund, de tal forma que puc arribar a autoasserenar-me, autoconvencem, autoflagelar-me, autodestruir-me, enfonsar-me totalment fins a veure les coses de d'un altre punt de vista amb la particularitat que el fet que sigui en
veu alta fa que tot brolli amb més facilitat que si fos en silenci.
Aquest diàleg, que en realitat és un monòleg, sembla i ajuda, a fer sortir de dins meu els dos consellers que hi ha, el del bé i el del mal, que fan posar les coses als extrems i ajuden a agafar el camí que un acava veient (generalment equivocant-se) com a correcte.
Dir que ha passat que estan a casa creient estar sol, he anat amunt i avall amb les meves cabòries (ja sigui pensant o cagant-me en alguna cosa) i el/s present/s han flipat una mica...
No sé si fer això de parlar sol és estar com una cabra (socialment sempre s'ha dit que parlar sol no és massa corrent), però a mi em va molt bé. Proveu-ho i ja direu a veure que us sembla.
PD - Fent referència a la imatge, que gran que era Hergé, i que grans que són els còmics de Tintin, que, tot i haver-los llegit molts cops no et canses mai de repetir...
1 comentari:
Tothom parla sol. I qui digui que no és perquè menteix. Sí, jo xerr tota sola, què passa?? jejeje
Sa veritat és que crec que això de xerrar tot sol és com lo de masturbar-se, ficar-se es dit a nes nas o tirar-se pets. Tothom ho fa però tothom ho nega! Per què? Perque no està socialment ben vist. Però quina hipocresia és aquesta? És a dir, encara que nosaltres ho facem quan estam tots sols rebutjam i titllam de grollers o bojos a tots els que ho fan? (que és la resta de la humanitat!) Crec que això se mereix un:
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi.
Publica un comentari a l'entrada